El segon film de Darius Marder és una proposta emotiva que aconsegueix, principalment gràcies a la seva excel·lent edició de so, que l’espectador s’impliqui en el guió i comparteixi la situació del seu protagonista: un creïble Riz Ahmed (merescudament nominat al Globus d’Or i multipremiat per les associacions de crítics).
La pel·lícula segueix els passos d’un bateria, Ruben, i com la seva vida dóna un gir totalment inesperat quan perd allò que per a ell resulta bàsic, i com aquest fet també afecta la seva relació amb la seva estimada Lou (intensa Olivia Cooke). A partir d’aquí assistim a la fase inicial de negació i al posterior dur procés d’acceptació, transformació i aprenentatge en el centre que guia Joe (sòlid Paul Raci). L’evolució del personatge està, molt encertadament, narrada sense concessions ni guarniments; d’una manera realista i dura. L’espectador pateix, com ho fa el protagonista, amb diverses fases de frustració i lluita constant, principalment contra ell mateix. La seva decisió final, completament comprensible i també compartida per l’espectador, el porta a un últim intent que l’obliga a prendre una important decisió (el darrer diàleg entre Ruben i Joe és brillant i ens ofereix els millors minuts del metratge). Aquesta opció tindrà conseqüències, no les esperades, però, malgrat que en certa manera lògiques, tristes i completaran el procés vital de Ruben en un pla fix final que, sense cap paraula, clou magistralment el film.
‘Sound of metal’ no és un film fàcil. Ens trobem davant d’una grandíssima pel·lícula, amb ànima i que arriba a l’espectador; fent-lo partícep en tot moment de les vivències narrades aconseguint emocionar-lo, un mèrit tan destacable com realment lloable. Sense cap dubte, una de les millors propostes de la temporada.