Després de la multipremiada Spider-man, un nuevo universo la seva continuació aconsegueix una fita a priori francament difícil: superar la seva brillant predecessora.
Ens trobem davant d’ una pel·lícula tècnicament perfecta (destancant el seu so, efectes de so i visuals i especialment el seu adrenalític muntatge). Novament mescla diferents estils de traç en la seva animació, ara afegint referències a tots els spider-mans anteriors; ja siguin dels films anteriors o de les diferents línies i sèries en còmic; no només en imatges, alguns en acció real (Andrew Garfield o Tobey Maguire), sino també en certs diàlegs (apunts a Los Seis Siniestros o al Doctor Strange). El guió és una altra clau de l’ èxit de la proposta: el seu ritme és frenètic i no dóna treva a l’ espectador, el qual no té cap moment de descans i no pot desconnectar en cap instant ja que no hi ha cap seqüència gratuïta; absolutament totes les escenes tenen el seu sentit. La pel·lícula profunditza en el seu protagonista, Miles Morales, i també en el personatge de Gwen Stacy (brillant el pròleg en que es desenvolupa la seva història), per passar després a mostrar com cada univers té el seu propi Spider-man (una hilarant dosi d’ imaginació en les diferents versions del personatge); la seu en que els trobem tots i la consecutiva seqüència d’ acció resulta tan impactant com acaparadora.
‘Spider-man, cruzando el multiverso’, junt amb l’ original ‘Spider-man, un nuevo universo’ es confirma com la millor saga d’ un superheroi de Marvel, curiosament no produïda per l’ estudi i sense pertànyer al MCU. L’ esperada ‘Spider-man, más allá del multiverso’ (que arribarà als cinemes el 29 de març de 2024) clourà una prodigiosa trilogia que és, ja des de l’ estrena de la primera, una imprescindible obra de culte.