La segona pel·lícula en solitari del rejovenit Spider-man manté els problemes del seu debut a la fluixa Spider-man: homecoming. Malgrat que l’evolució del personatge des del seu debut i després dels fets del díptic Vengadores, Infinity War i Vengadores: Endgame és força coherent encara no convenç, com tampoc el seu grup d’amics al llarg d’aquest tour europeu per Venècia, Praga, Berlín, Amsterdam i Londres (hilarant la seqüència amb Happy a la sala de les joies de la corona britànica): el seu confident i suposadament còmic Ned (ningú es creu la seva història d’amor); el seu antagonista Manuel, realment pobre; o l’altre pretendent de Mary Jane, qui era el millor de l’anterior i en aquesta seqüela perd força, així com l’afegit dels seus surrealistes professors, tenen la seva gràcia però se n’abusa excessivament i acaben resultant repetitius. Un cop superat el xoc de la transformació de la tia May que va suposar la incorporació de Marisa Tomei en el film original, s’ha de reconèixer que la seva relació amb Happy és una de les subtrames més divertides del guió.
Seguint la línia plantejada per ‘Spider-man: homecoming’, Peter Parker es convertirà en l’hereu de Tony Stark (notable la referència implicita a la trilogia d’Iron man de la primera escena post-crèdit) ara però tutelat per Nick Furia, que ha recuperat la seva presència a l’Univers Marvel arrel de Capitana Marvel. També com l’anterior, el film és tècnicament perfecte: so, efectes de so i efectes visuals (espectacular l’entrada del superheroi en l’univers virtual) i té un dolent de luxe; si en la primera Michael Keaton era un Buitre excel·lent, Jake Gyllenhaal pren el relleu i construeix un Misterio també sòlid i consistent, ressaltant que aquesta nova saga reboot té el seu gran alicient en els enemics del protagonista.
En definitiva, aquest nou Spider-man adolescent funciona com a complement al costat d’altres personatges amb més pes com succeïa al seu debut a Capitán América: Civil War o al citat díptic de Los Vengadores però li falta consistència per dur el pes d’un film en solitari i encara menys d’una franquícia. Tot i que ja van tres intents, el superheroi aràcnid encara no ha tingut l’adaptació cinematogràfica que es mereix.