L’any 2018 s’estrenava Spider-man, un nuevo universo; una autèntica joia d’animació i que és, sense cap dubte, la millor versió cinematogràfica rodada sobre el superheroi. Ara Marvel ha volgut replicar-la (s’hi fa fins i tot una referència al·ludint a un possible Spider-man negre en algun univers alternatiu) però en acció real.
La pel·lícula és, segell habitual de Marvel, tècnicament perfecta i la seva factura visual (muntatge, so, efectes de so i visuals) brillant. Malgrat la seva notable producció, deixa al descobert alguns trets importants. D’entrada resulta sorprenent que en aquesta nova saga de Spider-man el millor han estat els seus enemics, que encara no havien debutat a la gran pantalla: Buitre (Spider-man, homecoming) i Misterio (Spider-man, lejos de casa), però en aquest tercer film, enlloc de seguir potenciant aquest encert es retorna als enemics de les franquícies anteriors, quedant clar que el Doctor Octopus de ‘Spider-man 2’ és el millor amb diferència. El que també constata és que Tom Holland no pot aguantar sol el pes del film (i el seu millor amic i la seva nòvia no són suport suficient, són una simple comparsa) i necessita la direcció d’algú: en la primera Iron man, en l’anterior Nick Furia i en aquesta ocasió pren el relleu el Doctor Strange (la presència del qual salva la primera meitat del film i es troba a faltar en la segona). I per si aquesta incapacitat no fós prou evident si el comparem amb els seus predecessors queda perfectament palès que és el menys carismàtic dels tres (per ser justos probablement la culpa és de Marvel al convertir el personatge en el seu producte pel target adolescent): Tobey Maguire ha estat clarament el millor, mentre que el criticat Andrew Garfield rep un reconeixement en aquesta proposta: ja sigui amb el joc de paraules del títol dels seus dos films o amb l’escena més recordada de la seva segona entrega.
Si ens deixem portar, ‘Spider-man, no way home’ resulta un film entretingut, tot i que llarg (148 minuts són realment excessius), que farà les delícies dels seguidors del personatge: viuran la nostàlgia de les franquícies anteriors, un bon grapat de referències i es podran entretenir comparant les diferents personalitats del personatge en el multiunivers.