Després de la trilogia protagonitzada per Tobey Maguire (2002 – 2007), el reboot amb Andrew Garfield (2012 i 2014) i la recent Spider-man, homecoming amb Tom Holland (2017) arriba aquesta billant propost d’animació que és, sense cap dubte, la millor versió cinematogràfica, amb diferència, del personatge rodada fins ara.
Tot un funciona en un film perfecte. La proposta està plantejada com la iniciació d’un nou superheroi, Miles Morales, que descobreix els seus poders i s’ha d’adaptar a les seves noves habilitats amb el valor afegit de l’efecte multi-univers que provoca que l’acompanyin diferents versions del mateix superheroi: el clàssic, una noia/amiga, un dels anys 30 (probablement el millor de tots i que evoca al Rorschach de ‘Watchmen’), una altra noia 100% anime i fins i tot un porc. Les escenes corals són realment brillants, els millors moments d’una pel·lícula realment dinàmica i trepidant que no ofereix treva a l’espectador en cap moment. Notable la frescor i originalitat del film; l’efecte multi-dimensional, a part d’afegir la varietat de personatges que ens brinda algungs gags hilarants (el del anys 30′ amb el cub de Rubik, que parli el porc…), permet que s’emprin diferents estils d’animació; fet que enriqueix, encara més, el resultat final.
En definitiva, la merescudament multipremiada ‘Spider-man, un nuevo universo’ (Globus d’Or, Annie del cinema d’animació i probablement l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació) és una proposta recomanable per a qualsevol tipus de públic: tant els fans del superheroi com els alients al seu univers. Absolutament tots gaudiran d’una ració d’entreteniment de gran qualitat que els farà desconnectar de tot durant tot el metratge que, gràcies al seu vertiginós ritme, passa realment volant. Des de ja mateix una obra de culte.