Tot i el seu intent en l’atac inicial que dóna peu a tota la trama d’aquesta nova entrega, ‘Más allá’ suposa un pas enrere respecte a l’esforçat treball de J.J. Abrams. Amb les dues pel·lícules anteriors el director va aconseguir ressuscitar una franquícia cinematogràficament morta i ara, en les mans de Justin Lin, es percep una nova pèrdua d’interés imminent.
Un dels seus grans problemes és el nul carisma de l’enemic, Krall (impassible Idris Elba), a més després d’aquest atac inicial els membres de la tripulació de l’Enterprise se separen i aquesta dispersió provoca que tot el conjunt de subtrames només distreguin l’atenció de l’espectador i dilatin en excés el metratge. La del capità Kirk i Chekov (el desaparegut Anton Yelchin) resulta avorrida, la de Sulu i Uhura (desaprofitadíssima Zoe Saldana) no aporta res, la de Scotty només serveix de pretext per introduïr el nou personatge: Jaylah (convincent Sofia Boutella), que és el més interessant de la pel·lícula amb diferència, i l’única que té la seva gràcia és la de Spok i el doctor. El seu retrobament dóna pas al clímax final, amb una factura tècnica notable (so, efectes de so i efectes visuals) i acompanyat d’una excel·lent partitura, però l’espectador hi arriba tan cansat com avorrit i tampoc és prou potent com per tornar a captar la seva atenció.
S’ha d’assenyalar l’emotiu homenatge a Leonard Nimoy (desaparegut fa uns mesos) i la referència al 50è aniversari de la saga que se celebra enguany. Malgrat tot no són detalls suficients per salvar un film que no desperta gaires bons auguris respecte al futur de la franquícia i que l’únic que provoca és que enyorem, moltíssim, la mà d’Abrams darrera de la càmara.