Amb El despertar de la Fuerza Disney iniciava una nova trilogia de la saga més important de la història del cinema. J.J. Abrams, encertadament, va tornar a l’equilibri d’efectes artesans i digitals de la primera trilogia allunyant-se de l’excés digital de la segona trilogia de George Lucas. Aquest film era una carta de presentació dels nous personatges, enllaçant-los amb el trio protagonista de l’original i seguint l’estructura de l’inoblidable capítol IV. Ara Rian Johnson, amb els nous protagonistes ja coneguts, té llibertat absoluta per desenvolupar l’eix d’aquesta nova trilogia i se’n surt de manera notable.
La proposta és, una vegada més, visualment perfecta. Brillants el muntatge, el so, els efectes de so i efectes visuals, envoltats novament per una excel·lent partitura del mestre John Williams. Aquesta nova entrega, a més, presenta un nou ventall d’aconseguits escenaris: Ahch-To (on està reclòs l’últim Jedi del títol, un Mark Hamill més fosc i amb una potent presència, on assistim a un entranyable homenatge a ‘El imperio contraataca’), Canto Bight (el casino de la galàxia on es desenvolupa la subtrama dels personatges Finn i Rose Tico, una Kelly Marie Tran que presenta un bon debut a la franquícia, acompanyats per un fluix Benicio del Toro), el planeta Crait (on té lloc la batalla final i que torna a evocar l’episodi V) o la sòbria sala del líder Snoke (personatge del que es troba a faltar més informació) on es desenvolupa el cara a cara determinant entre els autèntics eixos de la nova trilogia: Rey (una Daisy Ridley ja consolidada) i Kylo Ren (un Adam Driver que després del seu tímid debut a l’entrega anterior ara ja sí convenç en el rol de malvat de la història).
Més fosca que el capítol anterior, com ja era l’episodi V respecte al IV, ‘Los últimos Jedi’ resulta un film igualment trepidant i amb ritme, tot i que més dedicat a aprofundir en la complexa personalitat dels seus protagonistes: la parella central (Rey/Ben), el retorn del mestre (Luke), Poe Dameron (que es postula com el nou general de la resistència) així com dels nous Amilyn Holdo o Rose Tico (que tindrà un paper destacat en el capítol final).
S’ha d’aplaudir el treball de Disney, que tantes suspicàcies i recels incials va despertar amb la compra de la franquícia: aquesta tercera trilogia és una obra fidel i respectuosa amb l’original, si l’episodi IX està en la línia dels dos que ja coneixem (el retorn d’Abrams a la direcció és una garantia) haurà aconseguit una saga notable i una més que digna continuació de la mítica saga original, ajudant a enterrar una miqueta més el dolorós record del desastre que va suposar la indigna trilogia-preqüela del propi Lucas. Haurem d’esperar a maig de 2019 per confirmar aquest pronòstic: que la Força ens acompanyi…