‘Steve Jobs’ és una pel·lícula que funciona amb la precisió d’un Mac. Es tracta d’un biopic totalment atípic, segueix el seu protagonista, excel·lent Michael Fassbender, en tres moments claus de la seva vida a través de les visites dels personatges més propers a la seva persona en aquests moments puntuals, comptant sempre amb la presència de la seva mà dreta (brillant Kate Winslet), repassant les desicions més importants de la seva trajectòria vital.
El guió està plantejat en format teatral: el diàleg és la clau. Els diferents cara a cara amb un estoll de secundaris en estat de gràcia (Jeff Daniels, Seth Rogen, Katherine Waterson i Andy Hertzfeld) són autèntiques joies que doten al film d’un ritme trepidant, ajudat per un muntatge perfecte, que no dóna treva a l’espectador. Aquest encadenat d’intenses trobades provoca que el públic no desconnecti en cap moment i que els 122 minuts de metratge passin volant.
Una de les grans virtuts d’aquest biopic és que aconsegueix desperta l’interés de tant, evidentment, els seguidors del gurú informàtic com dels espectadors totalment aliens als seus èxits tecnològics. La proposta té el gran mèrit d’entretenir i captivar a tot tipus de públic (realment difícil tractant-se d’un personatge egòlatra i antipàtic), tot un èxit en un gènere tan complicat com acostumar a ser el biopic.
Ens trobem davant d’una pel·lícula tan arriscada com diferent. Àgil, dinàmica, intensa i interessant. Absolutament recomanable.
