Tot i comptar amb un guió dels germans Coen, la sisena pel·lícula de George Clooney com a director és força pobre; probablement sigui, juntament amb ‘Ella es el partido’, el seu treball més fluix darrera de la càmara.
La presentació del poblet on succeeix tota l’acció i que dóna títol a la proposta és perfecte, però ja des de l’escena clau que donarà pas a tota la trama advertim que quelcom falla: és una seqüència lenta, sense cap tensió i allargada innecessàriament (trets que es repeteixen al llarg del metratge) on podem advertir la nul·la empatia envers els seus protagonistes: un inexpressiu Matt Damon (que desaprofita un personatge en el que podria lluir-se) i Julianne Moore (que en certs moments sembla que encara estigui en el rol de Poppy de la recent Kingsman, el círculo de oro). Malgrat que un gir pràcticament immediat de guió dóna un sorprenent canvi de rumb a la història, un cop assimilat no desperta, tampoc, l’interés de l’espectador que assisteix incrèdul a despropòsit rere despropòsit amb un innecessari conflicte racial de fons (que donaria per a un film sencer força interessant però que com a subtrama queda pobre, forçada i aliena a l’autèntic motor de la pel·lícula).
Notable, això sí, la seva acurada i detallista ambientació: amb uns excel·lents vestuari i direcció artística, envoltats per una preciosa banda sonora (amb el segell propi del seu compositor, Alexander Desplat). Però la seva factura visual i la hilarant aparició d’Oscar Isaac, que en només dues escenes aconsegueix convertir-se en el millor del film amb diferència, no són suficients perquè aquesta fallida ‘Suburbicon’ sigui res més que un producte tan avorrit com intrascendent, que ens porta a enyorar, i molt, el Clooney director de les brillants ‘Buenas noches y buena suerte’ i ‘Los idus de marzo’. Una autèntica pèrdua de temps.