El quart biopic consecutiu de Clint Eastwood, després de ‘J. Edgar’ (2011), Jersey Boys i El francotirador (tots dos de 2014), no arriba a l’excel·lència del de John Edgar Hoovert protagonitzat per Leonardo DiCaprio però sí supera al desdibuixat de Frankie Valli & The Four Seasons i al correcte del marine Chris Kyle.
Eastwood s’allunya de l’estructura que a priori podíem esperar: primer l’heroic aterratge i posteriorment les seves conseqüències. El film arrenca amb els fets ja ocorreguts i es dedica a estudiar com aquests han afectat el seu protagonista, el comandant Chesley Sullenberg ‘Sully’ (convincent Tom Hanks qui junt a Harrison Ford són, probablement, els dos intèrprets de l’actualitat capaços de donar vida al personatge d’antiheroi amb més humanitat i veracitat). A través dels seus records, vivències i l’obligada investigació sobre tot allò que va succeïr el 15 de gener de 2009, el director reconstrueix l’inimaginable aterratge sobre el Hudson.
Rodada amb una factura tècnica excel·lent (destacant especialment el tram del rescat dels passatgers del que podia haver estat una autèntica tragèdia), s’ha de destacar la valentia del cineasta en mostrar quin podia haver estat el desenllaç si el pilot hagués pres una altra decisió. Inevitablement el record i la psicosi dels fets de l’11-S encara són molt presents a New York, molt ben reflexats al film, per tant aquesta possible alternativa narrada en els malsons del protagonista de ben segur que haurà remogut moltes coses als espectadors ianquis, tot i així no li ha tremolat el pols a l’hora de mostrar-la.
‘Sully’ és un fragment de realitat. Una proposta sòlida i de qualitat, una més en la brillant trajectòria del mestre Clint Eastwood darrera de la càmara.