• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    04/07/2024

    Superdetective en Hollywood, Axel F.

    superdetective en hollywood axel f

    Fa tres anys Eddie Murphy va estrenar El rey de Zamunda, seqüela obsoleta i innecessària del seu èxit de 1988 ‘El príncipe de Zamunda’, ara repeteix la fòrmula amb el retorn del seu popular personatge Axel Foley amb la quarta entrega de la saga ‘Superdetective en Hollywood’, 30 anys després del darrer capítol. Com la citada ‘El rey de Zamunda’ és igualment innecessària però, en canvi, ofereix una entranyable dosi de nostàlgia i resulta prou entretinguda.

    L’ estructura d’ aquest nou capítol repeteix l’ estructura de la primera entrega de la saga. Els crèdits inicials en que veiem al protagonista (entregat Eddie Murphy) fins i tot estan acompanyats pel mateix tema musical. El veiem en plena acció a Detroit i després d’ una discussió amb el seu cap, Paul Reiser (que torna a la franquícia després de la seva absència en la pel·lícula anterior), de nou es trasllada a Berverly Hills, ara per ajudar a la seva filla. Allà, amb la seva complicada relació amb la seva filla com a única novetat d’ aquesta entrega, es retroba amb Billy Rosewood (Judge Reinhold, present en tots els films) i John Taggart (John Ashton en el seu retorn a la franquícia després de no participar al tercer film), que mantenen les seves personalitats i running gags amb alguns diàlegs idèntics a l’ original, així com Serge (Bronson Pinchot, només absent en la segona entrega) que també recorda, i molt, la seva presentació al film de 1984. L’ acció es típica i tòpica dels films de l’ època de l’ original però es deixa veure gràcies al carisma del personatge, amb el valor afegit de dos fitxatges de luxe: Joseph Gordon-Levitt (que torna a la primera línia després d’ alguns anys en propostes de sèrie B) i Kevin Bacon (qui, malgrat interpretar un personatge arquetípic, sempre resulta molt professional).

    En definitiva, una agradable dosi de records d’ un estil de cinema i d’ un personatge propis de l’ exitosa dècada dels 80′. Tot i que prescindible, es deixa veure però tant el propi Foley com, especialment, Rosewood i Taggart no aguanten una nova pel·lícula: demanen una jubilació immediata.

    Entrada anterior « El último late night
    Següent entrada How to have sex »

    Copyright© 2026 · BUtaca Reservada