James Gunn inicia el nou univers cinematogràfic de DC amb el seu personatge més icònic, tot i que a priori els seus crèdits ens pot portar a la primera pel·lícula de Christopher Reeve (1978) i també tenim una referència a ‘Superman IV, en busca de la paz’ (1987) és només un miratge. Lluny d’ arriscar i buscar l’ originalitat ha rodat un film que podria ser perfectament una nova proposta de la seva rival Marvel: sumant-se a la saturada línia de multiversos.
Tècnicament perfecta, la proposta té diversos handicaps. S’ ha de reconèixer el notable treball de la parella protagonista: creïbles i amb química (David Corenswet i Rachel Brosnahan, la millor del repartiment) però la resta de casting no està a l’ alçada. Nicholas Hoult està sobreactuadíssim en la pell de Lex Luthor, mentre que la Liga de la Justicia no té el més mínim carisma: carregant Green Lantern, desaprofitada Halcón i un Terrific amb un estrany i innecessari protagonisme. Tampoc aporta massa Krypto, que acaba resultant repetitiu, per contra resulta un encert que els pares terrestres del protagonista no siguin intèrprets coneguts, tret que dóna versemblança als personatges, encert al que s’ ha de sumar el refugi del superheroi a l’ Antàrtida amb els nous personatges que hi habiten. El ritme de la pel·lícula és irregular: té unes seqüències d’ acció molt aconseguides però alhora subtrames que resulten francament lentes i poc treballades (la relació entre Jimmy Olsen i el seu confident és molt estranya i deixa masses preguntes sense respondre per exemple), algunes repetitives (els atacs d’ ira del dolent) o avorrides (la presó intradimensional), a més Gunn s’ atreveix a invertir l’ origen del superheroi: el propòsit de la seva arriba a la Terra i la intenció dels seus pares del seu Krypton original és totalment diferent al mostrat en els films anteriors del superheroi.
En definitiva, el nou DC Universe arrenca de manera molt pobre, sembla talment una nova entrega de l’ etapa anterior; feta a la imatge de la seva rival, en hores baixes, Marvel. Malauradament aquest ‘Superman’ és una de les grans decepcions de l’ any. Una llàstima.