La tercera aventura del personatge del títol manté el to i la presència dels elements de les dues entregues anteriors donant com a resultat un entretingut film d’aventures però que mostra ja símptomes de repetició i esgotament.
Un cop més, les referències al mític Indiana Jones, l’arqueòleg en el que s’emmiralla el protagonista són constants: el recorregut (divertit l’ apunt de la caixa enlloc de l’ avió) sobre el mapa per indicar els desplaçaments; la gran bola i la caiguda de l’ estàtua durant la nit a la universitat d’ ‘En busca del arca perdida’; les vagonetes d’ ‘El templo maldito’; o les proves i la persecució aquàtica de ‘La última cruzada’. Novament l’ entranyable personatge està acompanyat per Sara, Momia, que en aquesta ocasió resulta excessivament repetitiva i els seus running gags arriben a saturar (brillants, però, els apunts a Amazon i Instagram), i les mascotes: Jeff i Belsoni, la seva fusió és absolutament hilarant així com el seu llenguatge per comunicar-se, als que en aquesta tercera entrega se sumen Victoria Moon i Ra.Amon.A, un personatge certament aconseguit. Com el seu referent també les aventures d’ aquest Jones es desenvolupen arreu del món: Perú, París i Egipte en un desplegament tècnic potent ja que la seva factura visual no té res a envejar a les propostes d’animació de les majors especialitzades en el gènere de Hollywood, com Disney, Pixar o DreamWorks.
En definitiva, el personatge es doctora en aquesta tercera aventura i un cop aconseguit el seu objectiu ja podríem donar per acabada la seva franquícia cinematogràfica: no cal caure en la repetició i convertir l’excèntric Tadeo en un personatge rutinari. ‘Tadeo Jones 3, la tabla esmeralda’ és una bona ració de sa entreteniment apte per a tots els públics que serveix (o com a mínim, esperem que així sigui) de cloenda per a una saga força notable.