La filmografia de Laura Mañá s’ha caracteritzat sempre per un toc d’originalitat; ja sigui en el gènere còmic, ‘Sexo por compasión’ (2000) i ‘Morir en San Hilario’ (2005), el drama ‘Ni Dios, ni patrón, ni marido’ i ‘La vida empieza hoy’ (ambdues al 2010), o el thriller ‘Palabras encadenadas’ (2003), el seu millor film. Malauradament, la seva darrera proposta és una comèdia pobre i simple que segueix els cànons propis del gènere sense cap originalitat.
El protagonista és arquetípic (un Quim Gutiérrez en un personatge que li hem vist interpretar en masses ocasions): Marcos, a qui en 48 hores el deixa la seva nòvia després de 8 anys, l’acomiaden de la feina i es veu obligat a tornar a casa dels seus pares. Seguint els consells d’un influencer de la xarxa (histriònic Ernesto Alterio, la seva primera aparició és realment hilarant) i del seu millor amic (fluix Alfonso Bassave) intenta tornar a lligar, coincidint amb el retrobament d’una amiga de l’institut (natural Natalia Tena) amb qui té una relació que recorda la que mantenien Billy Crystal i Meg Ryan a la brillant ‘Cuando Harry encontró a Sally’, algun diàleg sobre la possibilitat o no d’amistat entre homes i dones és calcat i també fa un homenatge a la seva recordada escena de l’orgasme simulat. Amb aquesta premisa el film transcorre sense cap sorpresa, amb alguns gags encertats (la nit d’ ‘homes’ veient futbol o la boda) cap un desenllaç totalment esperat però igualment divertit i entranyable, ensucrat al màxim i empalagós això sí.
En definitiva, una comèdia farcida de tòpics, personatges gastats, situacions típiques i repetitives que no aporta res al gènere. Una pel·lícula més de la ració de comèdies estàndards que cada temporada arriben a la cartellera amb l’esperança de convertir-se en un sleeper i esdevenir una sorpresa. No és el cas d’aquesta ‘Te quiero, imbécil’.