La nova proposta de Christopher Nolan té molts punts en comú amb el seu film més premiat i aplaudit (amb permís d’ ‘El caballero oscuro’) ‘Origen’. Igual que aquella té un pròleg potent, aquí la intensa seqüència de l’òpera, però després també té els seus mateixos problemes: novament un guió amb masses subtrames que acaba provocant que l’espectador es perdi i finalment decideixi limitar-se a gaudir de l’espectacular treball visual, així com el mal endèmic de pràcticament tota la filmografia del seu director; un metratge realment excessiu, en aquest cas 150 minuts, que deixa l’espectador totalment esgotat.
Com aquella, ‘Tenet’ té una factura tècnica perfecta; so, efectos de so, efectes visuals i sobretot muntatge brillants, però a diferència d’ ‘Origen’ no té força en el seu apartat artístic. John David Washington resulta massa inexpressiu i no té el mínim carisma mentre que Robert Pattinson, una vegada més, està absolutament pla. Per sort, una sòlida Elizabeth Debicki i especialment un intens Kenneth Branagh (que triga massa en aparèixer en pantalla) salven el seu repartiment.
Algunes escenes (l’assalt en moviment a la carretera o sobretot el clímax final amb els dos grups en nivells temporals contraris; un autèntic prodigi visual) són certament sorprenents, així com també la seva original premisa argumental, segell 100% Nolan, però la recreació i grandiloqüència, també tret característic del cineasta, són un cop més contraproduents i deixen en l’espectador una sensació agredolça. D’una banda la pèrdua d’interés en un retorçat guió i per l’altra un autèntic recital visual. En definitiva, Nolan comet el mateix error una vegada més: buscant construïr una gran obra es recrea desmesuradament i provoca l’efecte contrari, no deixa de ser una molt bona ració d’entreteniment certament potent i espectacular però que no deixa pòsit en altres nivells i, per molt que es tracti d’una proposta d’acció, si l’únic que queda en la retina de l’espectador és la seva contundència visual el resultat no deixa de ser una mica ‘pobre’.