Es nota el retorn (en tasques de producció) de James Cameron a la saga que ell mateix va crear amb ‘Terminator’ (1984) i ‘Terminator 2, el juicio final’ (1992). La seva vinculació a aquesta nova entrega la situa cronològicament després del film de 1992 obviant la fluixa ‘Terminator 3, la rebelión de las máquinas’ (2003) i les prescindibles ‘Terminator: Salvation’ (2009) i Terminator: Génesis (2015).
El pròleg serveix per situar alguns dels personatges de la nova entrega: coneixem que va passar amb John Connor i la seva mare Sarah. Immediatament assistim a l’arribada de nous elements del futur: Grace (convincent Mackenzie Davis) i el Rev-9 (un Gabriel Luna que és el pitjor del film amb diferència, ja que el seu carisma i personalitat són nuls). Els dos personatges tenen un nou objectiu, Dani (una sòlida Natalia Reyes, el personatge ocupa l’espai de John Connor en la segona entrega). A ‘Terminator 2’ semblava que Sarah i el seu fill van aconseguir salvar el futur però la guerra màquines/humans va trobar la manera de tornar-se a produïr. L’aparició de Sarah (una Linda Hamilton en plena forma) i el retorn, una vegada més, de Schwarzenegger (resulta impensable un film de Terminator senses ell) seran claus per intentar canviar novament el futur.
Són nombroses les autoreferències a les dues primeres pel·lícules de Cameron (la persecució en camió, el divertit moment de les ulleres de sol, les característiques i transformacions del Rev-9 o la pronunciació de l’esperat ‘Volveré’) i, de la mateixa que succeïa amb El despertar de la Fuerza dins la saga ‘Star Wars’, aquesta ‘Destino oscuro’ desprèn sensació de remake amb intenció de ser reboot per futures entregues; un retorn als orígens, una ració de nostàlgia perquè els fidels seguidors de la franquícia s’hi tornin a enganxar i alhora crear una nova fornada de fans. L’objectiu s’ha complert. Si la idea va fallar amb l’anterior ‘Terminator: Génesis’ ara s’ha aconseguit. Si les properes pel·lícules segueixen en aquesta línia i James Cameron continua vinculat al projecte, el destí no sembla tan fosc.