Aquesta nova entrega de les aventures d’Spider-man confirma el que l’anterior ja apuntava: el reboot de la saga és totalment prescindible. Andrew Garfield segueix sense encaixar en el personatge i no li aporta ni carisma ni personalitat, problema al que hem d’afegir la seva inexistent química amb Emma Stone a més de la progressiva infantilització del personatge.
Tot i la seva espectacular factura tècnica, els seus desmesurats 135 minuts resulten tan eterns com avorrits. La majoria centrats en un dolent que no aporta res com és l’Electro del títol i saturant el metratge amb un enemic que podia donar molt de joc com és Rinho el qual desaprofita i molt, tenint en compte que l’interpreta Paul Giamatti. L’aparició i el pes de Rinho és tan pobre que podia haver-se resolt amb un criminal comú, no pas amb un dels enemics més coneguts de l’univers del superheroi.
El film hagués resultat molt més interessant amb uns intensos i suficients 90 minuts dedicats únicament a Harry Osborne i la seva transformació: el seu combat final i les seves conseqüències són l’únic tret destacable d’una decepcionant proposta que naufraga en tots els sentits i que no aconsegueix captar l’atenció de l’espectador en cap moment.