Matt Reeves ha aconseguit el que la legió de fans de l’heroi de Gotham porta moltíssims anys esperant: per fi un gran heroi és el protagonista d’una gran pel·lícula.
No era fàcil després de la sobrevalorada trilogia de Christopher Nolan torna a rodar un film de Batman en solitari però Reeves no només se n’ha sortit sino que firma la seva millor versió cinematogràfica. Recupera la foscor del personatge ja present en el díptic de Tim Burton (‘Batman’ i ‘Batman vuelve’), film al que fa un nostàlgic homenatge , al que suma el pretès realisme de la trilogia protagonitzada per Christian Bale (‘Batman begins’, ‘El caballero oscuro’ i ‘El caballero oscuro, la leyenda renace’). La pel·lícula és la més fosca que s’ha rodat sobre el personatge, i en la primera meitat del metratge ens trobem davant d’un thriller psicològic amb un enemic sàdic i misteriós que recorda tant la mítica ‘Seven’ com la terrorífica ‘Saw’. A partir de l’aparició del batmòbil es produeix un punt d’inflexió en que el film entra en el seu segon bloc ja amb les accions pròpies del superheroi; dotat d’una factura tècnica excel·lent (muntatge, fotografia, so i efectes de so) amb alguns plànols realment brillants, envoltada d’una molt aconseguida banda sonora que en moments puntuals evoca a la marxa imperial de Darth Vader a la saga ‘Star Wars’, una referència gens gratuïta ja que ambdos personatges són cavallers de la foscor.
S’ha de destacar el seu repartiment. L’elecció de Robert Pattinson, que a priori semblava certament desafortunada, resulta més que encertada ja que l’intèrpret sap donar la introspecció i profunditat justes a Bruce Wayne/Batman, convertint-se en un dels millors batmans cinematogràfics. Al seu costat Andy Serkis connecta molt bé amb el rol d’Alfred i Jeffrey Wright convenç en la pell de, l’encara no comissari, James Gordon. A l’altra banda tenim una Zöe Kravitz que resulta la Catwoman més autèntica, tot i que sense el carisma de Michelle Pfeiffer sí la supera com també a Anne Hathaway i a la prescindible Halle Berry. El mateix podem dir tant d’Enigma, afortudament Paul Dano subsana el rídicul record de Jim Carrey a ‘Batman forever’, com El Pingüí, un Colin Farrell més realista que el caricaturesc Danny DeVito a ‘Batman vuleve’. Només Jonh Turturro en la pell de Carmine Falcone no està a l’alçada de la interpretació de Tom Wilkinson a ‘Batman begins’.
En definitiva, ‘The Batman’ és una proposta dura, fosca i intensa. Una potent pel·lícula que farà les delícies dels milers de fans del personatge, dels aficionats al gènere de superherois i també als que no són fans del gènere. Una grandíssima pel·lícula; el millor Batman cinematogràfic que hem vist.