La nova proposta de ciència-ficció del cineasta Gareth Edwards té un punt de partida interessant (una distopia de lluita entre homes i màquines que recorda la taquillera saga ‘Terminator’) però malauradament el desaprofita totalment.
Amb una factura tècnica brillant (especialment els efectes visuals i de so) el film és una nova mostra de la prepotència dels habitants d’ EEUU. La lluita entre la humanitat i les màquines en la pel·lícula es focalitza en dues faccions: els humans, directament els americans (la humanitat que pobla la resta del món ni es té en compte ni es menciona en cap moment) contra les màquines i els humans que les ajuden, casualment ubicades a Àsia (una clara referència al comunisme que representen Xina i Corea). El pròleg serveix de presentació pel protagonista Joshua (pla i inexpressiu John David Washington) i Maya (un personatge del que després coneixerem la seva importància i malgrat això està francament desaprofitat). Posteriorment, després d’ un salt temporal retrobem el protagonista que es veu arrosegat pel personatge d’ Allison Janney, actriu que sorprèn en una proposta d’ aquestes característiques, i coneix a la jove Alphie (sense cap carisma) que suposadament té un paper clau en el desenllaç de la guerra i en arribar el clímax resulta francament descafeïnat. L’ excès de metratge, 133 minuts, tampoc ajuda; ja que l’ epopeia del personatge central és de manual i vista en infinitat d’ ocasions (entre d’ altres a ‘El último samurái’ en que Ken Watanabe interpreta el mateix rol que en aquesta ‘The creator’), tret que resulta una autèntica decepció tenint en compte la potència del plantejament argumental que presenta la pel·lícula.
En definitiva, ens trobem davant d’ una proposta sòlida que agradarà als fans del gènere però resulta inevitable sortir amb un regust decepcionant pensant en allò que és i en el que podia haver estat. Una autèntica llàstima.