L’any 2014 ‘Kingsman, servicio secreto’ va resultar una obra rodona i certament original. Tres anys després Kingsman, el círculo de oro era molt més fluixa, però ara aquesta preqüela, sense estar a l’alçada de l’original, recupera el pols i resulta una proposta certament entretinguda.
El context històric és interessant: se situa durant la Primera Guerra mundial i especialment el que ocorre a Rússia amb la presència de personatges tan emblemàtics com Rasputín o Lenin. El film té ritme, malgrat els seus excessius 131 minuts, i s’ha de destacar la seva excel·lent factura tècnica (muntatge, fotografia, so i efectes de so), un acurat treball d’ambientació (direcció artística i vestuari) i la seva envolvent banda sonora. Per contra el seu gran problema és el seu equip artístic, que no està a l’alçada i no resulta convincent: Ralph Fiennes en el seu primer paper d’acció, una inexpressiva Gemma Arterton, Djimon Hounsou en el seu rol habitual, Daniel Brühl en un personatge idèntic al que interpretava a Capitán América: Civil War, i un Harris Dickinson sense ànima, sort de la presència de Rhys Ifans en la pell de Rasputín, absolutament brillant i el millor amb diferència. La proposta és una ració de cinema d’evasió de qualitat, amb seqüències potents com la que es desenvolupa a les trinxeres del camp de batalla i que conté un fort cop dramàtic, però que s’ha de veure sense prendre-se-la seriosament: deixar-se portar per les diferents aventures que viu el grup protagonista fins arribar a enfrontar-se amb el seu gran enemic, la identitat del qual s’endevina ràpidament tot i l’esforç per ocultar-lo.
La seva escena postcrèdits, amb un altre important personatge històric, obre la porta a una nova pel·lícula que serveixi de continuació a aquesta preqüela situada abans de les dues anteriors. Així com una tercera entrega de la saga original no desperta massa interés, aplaudirem una nova preqüela si manté el seu format d’entreteniment pur i sense pretensions que té aquesta ‘The King’s Man, la primera misión’.