Si a aquests Monuments Men li sumem 4 membres més i la situem 60 anys després obtenim com a resultat ‘Ocean’s eleven’. Però si la pel·lícula de Soderbergh era força rodona i entretinguda, aquesta resulta molt avorrida.
George Clooney li ha donat el mateix to que aquella: irònic i còmic, però sense vida. A més divideix el grup en diverses parelles que sembla que facin la guerra pel seu compte i cap convenç. Tenim un estoll d’actors de luxe que malauradament no resulten, cap, convincents: ni el mateix Clooney (líder novament com ho era Ocean), Matt Damon (aquí el segon però sense el carisma de Pitt en aquella), Goodman, Blanchett, Murray ni Dujardin (qui, de moment, no està tenint sort a Hollywood ja que no convenç ni aquí ni a ‘El lobo de Wall Street’). No hi ha química entre ells i la seva suposada comicitat, que tan bé funcionava al film de Soderbergh, no entreté, al contrari: cansa.
El guió tampoc ajuda massa a ficar-se dins de la història ja que en masses ocasions falten dades de que està passant, a més d’estar ple de llacunes i d’una manca d’informació important. És una llàstima, ja que el punt de partida del film (basat en fets reals) té el seu punt d’interés. Probablement si se li hagués donat un to seriós, com Clooney ja va fer molt bé a ‘Buenas noches y buena suerte’ o ‘Los idus de marzo’, en comptes d’aposta per la lleugeresa i la comicitat, amb la que el mateix director ja va punxar a ‘Ella es el partido’, la pel·lícula hagués guanyat en força i interés.