S’ha de reconèixer que la filmografia de George Clooney darrera de la càmara és certament eclèctica. En aquesta ocasió ens presenta la història de l’entrada en l’edat adulta d’un adolescent ambientada a la dècada dels 70′ que sense aportar cap novetat ni ser una gran pel·lícula resulta el seu millor film com a director des de ‘Los idus de marzo’.
El pròleg inicial, realment aconseguit, ens presenta el pilar del guió del film; la família. Una mare infeliç i abnegada que es desviu pel seu fill (creïble Lily Rabe), un pare absent (Max Martini), el tiet còmplice que serà la figura paterna que necessita J.R (Ben Affleck en una de les millors interpretacions de la seva carrera amb diferència) i un avi aparentment passiu (un Christopher Lloyd realment esporàdic a la gran pantalla). La pel·lícula narra la complicada vida de J.R. (Daniel Rainieri / Tye Sheridan) des de que retorna amb la seva mare a casa del seu avi, convertida en el refugi al que tots els fills tornen quan es troben en dificultats, el millor tram del film, i posteriorment la seva estada a la universitat, fragment que perd pistonada respecte a la seva infantesa. Al llarg de tota la seva vida, ja sigui en l’etapa escolar com en la universitària, el millor de la proposta són les converses amb el tiet Charlie i els seus sincers consells, com apunta en la seva primera escena en comú: podran parlar del que sigui i sempre li dirà la veritat.
‘The Tender Bar’ és un drama sense cap originalitat que hem vist en infinitat d’ocasions, però al que Clooney dóna un toc particular. Sense ser una obra rodona, el film té ritme i ofereix un visionat agradable que proporciona una entretinguda ració de valors familiars sense arribar a empalagar. Una proposta força sòlida.