L’òpera prima de Kwang II Han és la preqüela de la popular sèrie televisiva ‘The Witcher’ i amplia l’univers en pantalla de les novel·les de l’autor Andrzej Sapkowski.
El film, com a bon anime, té diverses capes i subtrames. El personatge protagonista, Vesemir, resulta interessant però és l’únic del que s’explica àmpliament l’origen (els seus flashbacks estan molt aconseguits) trobant-se a faltar el mateix d’altres protagonistes, especialment de Tetra; la missió que comparteixen els dos ofereix alguns dels millors moments del metratge així com també la batalla final; rodada amb una excel·lent factura tècnica, envoltada, com tot el film, d’una acurada i preciosa banda sonora obra de Brian D’Oliveira. De la mateixa manera que manquen apunts de certs personatges també es troben a faltar algunes nocions bàsiques del món màgic en que es desenvolupa la història. Tot i que resulta independent de la sèrie televisiva i no és necessari haver-la vist per interessar-se pel film, també ho és que per l’espectador no avessat a aquest univers pot resultar difícil entrar-hi sense cap premisa bàsica, ja que l’acció arrenca immediatament just iniciar-se la pel·lícula sense cap seqüència prèvia d’aproximació i situació.
‘The Witcher, la pesadilla del lobo’ és una correcta proposta, que funciona com a curiositat pels seguidors de la sèrie o com a simple entreteniment pels aliens al fenomen televisiu, sense decebre a cap dels dos sectors.