• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    15/01/2018

    Thi Mai, rumbo a Vietnam

    thi mai

    La nova proposta de Patricia Ferreira és una comèdia esbojarrada, fàcil, típica i tòpica, d’originalitat zero: qualsevol espectador pot preveure, sense costar-li excessivament i sense risc d’equivocar-se, com acabarà el guió i quin serà el fi de cadascun dels personatges.

    Curiosament, tot i tractar-se d’una comèdia, l’inici del film és força dramàtic: les situacions de les dues millors amigues de Carmen i la tragèdia personal d’aquesta que ens ofereixen els millors moments del metratge. Un dels trets que fa la pel·lícula suportable és la notable química que s’estableix entre el trio protagonista: una Carmen Machi sòlida, que convenç tant a l’hora de fer riure com a l’hora de plorar, una Aitana Sánchez-Gijón que demostra que es desenvolupa força bé en un gènere que, malauradament, no practica massa sovint, i una Adriana Ozores que repeteix un personatge que domina però que li hem vist en nombroses ocasions i l’únic que provoca és que enyorem les seves grans interpretacions en papers més dràmatics i/o durs en que s’ha lluït anteriorment. Completant el desgavell se’ls afegeix un Dani Rovira fent de Dani Rovira en un rol que recorda, i moltíssim, el Rafa del seu descobriment a la taquillera Ocho apellidos vascos.

    El metratge alterna gags realment pobres: l’arribada d’Andrés al seu destí a Vietnam i el seu descobriment, la persecussió en bicicleta, l’entrada a l’orfenat, les repetitives trucades d’Elvira, el karaoke, amb d’altres més aconseguits: la pèrdua als arrossars, les trobades amb Dan o les diverses enganxades entre Rosa i Elvira, però el resultat final no deixa de ser una pel·lícula que, tot i el seu esforç de producció, no aporta res: un film de consum instantani que s’oblida immediatament al sortir de la sala.

    Previous Post: « Molly’s game
    Next Post: Tres anuncios en las afueras »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2023 · BUtaca Reservada