El debut de Thor a la gran pantalla va ser realment fluix. Posteriorment la seqüela, en allunyar-se de la Terra i centrar l’acció a Asgard, va millorar la qualitat però aquesta tercera entrega confirma que la del fill d’Odín és la pitjor franquícia d’un membre de Los Vengadores en solitari amb diferència.
El pròleg ja resulta un clar indicador del que ens espera; un gir cap a l’humor fàcil i els diàlegs pobres en la línia de les fallides però molt taquilleres Guardianes de la Galaxia i Guardianes de la Galaxia, vol 2. S’ha de reconèixer que la proposta té algun gag hilarant (el cameo de Matt Damon o l’aparició del Doctor Strange) i que es beneficia del retorn del personatge de Loki però tot i així l’histrionisme acaba resultant excessiu, focalitzat sobretot en un ridícul Jeff Goldblum i la seva cort (inclòs Hulk, però el combat entre els dos superherois és força potent), encara que l’ambientació del seu planeta (vestuari i especialment direcció artística) sigui un dels punts forts del film. El protagonista (inexpressiu, un cop més, Chris Hemsworth) no transmet res i només desperta interés durant els minuts en que comparteix pantalla amb Bruce Banner, que roba tot el carisma al seu alter ego verd.
Per contra, s’han de destacar els dos fitxatges femenins de la saga: una convincent Tessa Thompson (el descobriment de Creed) en la pell de la Valkiria que podria, i hauria, de prendre el relleu del superheroi en els propers films de l’Univers Marvel i la camaleònica, com sempre, Cate Blanchett que construeix una excel·lent i malèfica Hela que és, des de ja mateix, un dels millors dolents cinematogràfics de totes les adaptacions dels personatges de l’editorial.
Malgrat la seva presència, ‘Thor: Ragnarok’ naufraga: una estructura tan clàssica i senzilla (pròpia del cinema dels 80′), un metratge realment dilatat (130 minuts són masses per no aportar pràcticament res) i un humor simple i exagerat (que en masses moments frega l’absurd) haurien de ser indicadors suficients perquè Marvel doni per finalitzat el periple en solitari del personatge a la gran pantalla; molts espectadors ho agrairien.