La Fase 5 del MCU s’ està fent realment llarga; amb l’ excepció de la delirant Deadpool y Lobezno, cada nova estrena de l’ actual fase suposa una decepció. Aquesta ‘Thunderbolts’, malgrat ser la més aconseguida dels darrers anys, segueix en aquesta tònica i és que Marvel arrosega un gran problema: no ha aconseguit un relleu digne dels seus personatges més emblemàtics: el Capitán América original, Viuda Negra, Iron-man i Hulk, relegat a aparicions testimonials.
Aquest nou grup de superherois té força química, és ben cert, però els seus membres tenen uns rols desiguals: Yelena apunta a convertir-se en un dels fonaments del MCU (com anteriorment ho era la seva germana), Ava està francament desaprofitada i reclama més minuts i pes en el metratge, el Guardián Rojo aporta els tocs de comèdia gruixuda, el Soldado de Invierno manté el seu rol de secundari impassible i l’ U.S. Agent resulta carregant i el pitjor, i prescindible, del grup amb diferència. Però tot i el toc més ‘realista’ i profund que busca, i en bona part assoleix, la proposta, aquesta té un gran handicap: el seu dolent, un personatge sense ànima i que desactiva tota l’ atenció que amb gran esforç ha aconseguit el peculiar grup del títol, fins arribar a un desenllaç en que es planteja un retorn al passat, a Capitán América, Civil War, amb una nova guerra entre dues faccions de superherois enfrontades.
El futur del MCU és molt incert. L’ escena post crèdits apunta a la gran esperança de Marvel: nous personatges que suposin una sotragada per a la seva exhausta legió de seguidors (aquest estiu comprovarem el resultat) mentre esperem l’ arribada dels X-Men i com els mutants s’ integren a la imminent Fase 6.