El tàndem format pel cineasta Paul W. Anderson i l’ actriu Milla Jovovich acostuma a oferir productes d’ una estètica i arguments reconeixibles (la saga ‘Resident Evil’ o l’ anterior Monster Hunter) que resulten, habitualment, una bona ració d’ entreteniment sense cap altre objectiu que oferir una estona d’ evasió amb bons resultats: aquesta ‘Tierras perdidas’ no és una excepció.
Amb una notable factura visual (excel·lents la seva fotografia, muntatge, so i efectes visuals) ens trobem davant d’ una mescla de gèneres, western crepuscular i ciència-ficció, que perfectament podria ser, tot i que no és el cas, l’ adaptació d’ un viedojoc; per la seva estructura i ambientació, que evoca diversos altres títols com ‘300’ (la seva fotografia) o Furiosa (la comunitat on habita Gray Alys). La seva parella protagonista té, sorprenentment, química, malgrat el seu antagonisme: un inexpressiu i limitat, una vegada més, Dave Bautista i una Milla Jovovich que es limita a repetir un rol en que l’ hem vist en nombroses ocasions. Amb aquestes premises acceptades, si únicament es deixa portar, l’ espectador gaudeix amb una proposta d’ aventures que funciona, té ritme i manté la tensió (amb algunes seqüències força espectaculars, com la del tren) fins al desenllaç, en que a més tenim un gir de guió inesperat que dóna un altre sentit a la proposta, tot i que, malgrat el seu final obert, la història queda prou tancada per descartar qualsevol possible continuació.
En definitiva, ‘Tierras perdidas’ és una pel·lícula força típica i sense massa originalitat però que es gaudeix i aconsegueix el seu objectiu: que l’ espectador passi 101 minuts molt entretinguts evadint-se de l’ exterior de la sala.