L’òpera prima de Chris Addison és una comèdia típica i tòpica dins del gènere, no aporta res de nou ni ho necessita: el seu únic propòsit és entretenir i que l’espectador desconnecti durant els seus ajustats 94 minuts i ho aconsegueix.
La clau del film és la notable química que desprèn la seva antagònica parella protagonista: d’una banda el toc glamurós que aporta Anne Hathaway (que malauradament no es prodiga excessivament en un gènere en que es desenvolupa força bé) i el toc escatològic i gruixit a càrrec de Rebel Wilson (una autèntica especialista). És ben cert que la proposta fluixeja en alguns moments (el lavabo de l’avió o la recreació en ‘el senyor dels anells’) però també ho és que té gags realment hilarants (l’entrenament o el personatge d’Albert) mentre avança un guió dotat de força ritme i tempo amb una estructura de manual: presentació de les dues, coneixença, rivalitat inicial, unió, desafiament, doble desafiament i aquí sí el film conté sorpresa: un gir de guió final certament inesperat.
En definitiva, ‘Timadoras compulsivas’ no és una gran pel·lícula, tampoc ho pretèn. Resulta un simple però efectiu divertimento per a passar l’estona i veure-la conscients del que ens espera sense dipositar-hi grans expectatives.