• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    27/02/2018

    Todo el dinero del mundo

    todo el dinero del mundo

    El punt de partida del nou film de Ridley Scott és certament interessant; la premisa argumental i la immediata arribada del desencadenant (el segrest del jove Getty, correcte Charlie Plummer) hauria d’atrapar l’espectador des del principi. Malauradament aquests previsibles interés i tensió no es desperten per culpa del seu trio protagonista: francament desafortunat. Començant per una excessivament freda Michelle Williams que no transmet preocupació ni desesperació en cap moment, el seu personatge li brinda molt moments perquè l’actriu pugui lluir-se i els desaprofita tots; un impassible Mark Wahlberg que es passeja pel film sense aportar absolutament res, ni amb la mare ni amb l’avi; i finalment el vell Getty, un veterà Christopher Plummer (desmesuradament nominat a l’oscar) que tampoc treu partit a un rol realment potent i carismàtic (probablement no veurem mai el muntatge inicial de la pel·lícula però ens quedem amb les ganes, moltíssimes, de veure el treball de Kevin Spacey en el mateix personatge: ben segur aquest sí aconseguit).

    Tot i que, com en totes les pel·lícules del cineasta, la factura tècnica és impecable, destacant especialment l’acurat treball d’ambientació i l’excel·lent fotografia, ‘Todo el dinero del mundo’ no cala en l’espectador. Té alguns moments encertats: l’amputació, la relació entre Cinquanta (convincent Romain Duris) i el segrestat, els tempos de la complicada negociació o la ressolució nocturna al petit poblet on coincideixen totes les parts de la història, però no són suficients per evitar que els seus 132 minuts resultin excessius, mala senyal quan a priori ens trobem davant d’un thriller suposadament intens i trepidant.

    En definitiva, Ridley Scott ens proposa un film sòlid i competent però que, probablement, en mans d’un altre trio d’intèrprets seria una gran pel·lícula. Una autèntica llàstima.

    Entrada anterior « Yo, Tonya
    Següent entrada Errementari, el herrero y el diablo »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2023 · BUtaca Reservada