L’ òpera prima de Michael Shanks és una proposta de terror estàndard que no aporta res nou al gènere.
La parella protagonista (també productors del film) té força química: el darrerament omnipresent Dave Franco i Alison Brie, el millor del film amb difèrencia. La seva relació és el fil conductor del guió, obra del mateix director; amb un punt de partida que ja costa d’ acceptar; en el seu pròleg es presenten masses problemes a l’ entorn de Millie i Tim com per creure’s que el pas de la mudança al paratge on es desenvoluparà la trama sigui ja creïble. Amb aquest handicap d’ entrada assistim a l’ intent d’ adaptació al seu nou entorn, amb un abans i un després de l’ excursió que acaba en la nit de la caverna (els millors minuts del metratge de la pel·lícula). Posteriorment s’ encadenen les seves conseqüències amb diferent sort; paral·lelament es planteja l’ agònic final de la relació entre els dos, més encertat, i la seva forçada unió, molt més pobre i amb alguna seqüència (la trobada al wc per exemple) ridícula, fins arribar a un clímax fluix que desemboca en una ressolució absolutament fallida.
En definitiva, ens trobem davant d’ una de les nombroses pel·lícules del gènere de terror que any rere any inunden la cartellera i que, com la majoria, passen sense pena ni glòria, oblidant-se immediatament després del seu visionat.