S’ha de reconéixer que Santiago Segura assumeix riscs constantment: en aquesta ocasió amb referències tan actuals com els casos Pujol, Urdangarín, Barcenas, Eurovegas, Podemos i especialment el procés català i la seva possible ressolució ja que el film està ambientat al 2018. Un atreviment que és l’únic a remarcar de la cinquena entrega del seu personatge franquícia. Més enllà d’això ‘Torrente 5’ és una pel·lícula tant prescindible com repetitiva. La fòrmula denota alarmants signes d’esgotament: recuperar com a secundari a Cuco de la segona entrega, ara interpetat per un Julián López a anys llum del carisma que Gabino Diego va donar al personatge, o bé els personatges de Chus Lampreave, Neus Asensi i Cañita Brava de la primera que no mostren cap tipus d’evolució. A més, a diferència de les ja discutibles altres entregues, el guió ja no és ni tan sols original: és una paròdia d’altres films principalment ‘Ocean’s eleven’ que es cita al llarg del metratge amb tocs o ‘homenatges’ de ‘Misión imposible’ o ‘Kill Bill’ entre d’altres.
Una nova desfilada d’aparicions puntuals de diverses cares conegudes, curiós si més no el tornar a veure junts en pantalla a Fernando Esteso i Andrés Pajares, i un rídicul personatge d’Alec Baldwin per donar el toc internacional al despropòsit són altres trets d’aquesta fallida cinquena entrega d’un personatge que esperem acabi aquí el seu recorregut cinematogràfic, tot i que aquesta sensació ja es desprenia després de la segona i n’hi han hagut tres més. Esperem que ara sí ‘Torrente 5, Operación Eurovegas’ sigui definitivament la darrera i definitiva aparició cinematogràfica d’un personatge tan absurd i desagradable com, inexplicablement, sobrevalorat.