S’ ha de reconèxier que les entranyables Tortugas Ninja tenen una dificil adaptació cinematogràfica; ja sigui en acció real com en animació. En acció real ens quedaríem amb la primera entrega de la trilogia, ‘Las tortugas ninja’ (1990), potser la millor de totes, saga que després va degenerar en dues entregues, més tan prescindibles com oblidables. El reboot, amb dues entregues: Las tortugas ninja (2014) i la seva seqüela Tortugas Ninja, fuera de las sombras (2016), resultava igualment pobre, a l’ igual que la versió en animació ‘Tortugas Ninja jóvenes mutantes’ (2007), però ara aquesta ‘Tortugas Ninja, caos mutante’ resulta la pitjor de totes amb diferència.
El traç de la seva animació és francament desafortunat i la personalitat dels quatre protagonistes és massa simple i infantil, a l’ igual que Splinter que ha perdut tota la seva espiritualitat, per no parlar d’ una irreconeixible April O’Neil que no té el mínim carisma: de fet cap dels personatges en té. A més, no tenim un dolent de pes; el malvat Shredder, enemic tradicional de les tortugues, es veu substituït per un ridícul grup de mutants sense la més mínima gràcia ni interés. Res funciona en aquesta pel·lícula intranscendent, innecessària, dolentíssima i oblidable: probablement la pitjor de les estrenes enguany. Michaelangelo, Raphael, Leonardo i Donatello hauran de continuar esperant un trasllat digne a la gran pantalla.