Quatre anys després de debutar darrera de la càmara amb el drama ‘Formentera Lady’, l’actor, director i guionista Pau Durà canvia de registre i es passa a la comèdia esbojarrada amb aquesta ‘Toscana’; un film que podria ser perfectament una obra teatral amb quatre extravagants personatges tancats en un únic espai, el restaurant que dóna títol a la proposta.
Ens trobem davant d’una pel·lícula sense cap altra pretensió que oferir una ració d’entreteniment i en aquest sentit aconsegueix el seu objectiu, tot i que la premisa argumental resulta tan pobre que no dóna més de sí; fins al punt que els seus ajustats 82 minuts acaben resultant excessius i es podria prescindir del personatge de la dona del crític gastronòmic ja que no aporta res a la trama. Durà ha jugat sobre segur i ha comptat amb un quartet d’intèrprets (ell mateix inclòs) que no arrisquen gens; tots estan encasellats en els rols que desenvolupen. Al seu costat Edu Soto és el detonant i personatge més histriònic, Francesc Orella interpreta a l’home corrent que tan bé se li dóna, amb els seus habituals i calculats apunts de còlera, i Malena Alterio funciona com a reforç còmic i extravagant. La química entre el quartet funciona, no és pot negar, però hagués tingut molta més força amb uns altres intèrprets arriscant en personatges allunyats dels seus respectius estàndars.
En definitiva, ‘Toscana’ és una agradable comèdi,a amb algun moment certament hilarant (la conversa sobre les postals o l’obertura sincera dels personatges de Durà i Orella), que té un bon visionat i et provoca més d’un somriure deixant un bon regust però que s’oblida tan fàcilment com es consumeix.