L’òpera prima de Wally Pfister és una pel·lícula desconcertant. El seu gran encert és que el guió t’atrapa des del primer moment; la investigació i l’incident amb el personatge de Johnny Depp (en una interpretació molt més contiguda del que en ell és habitual) desperten ben aviat interés i és una sort ja que posteriorment el ritme és excessivament lent i podria perfectament provocar una falta d’atenció que no arriba a produir-se.
L’altre encert del film és el seu estoll de protagonistes, tots resulten convincents encara que la presència d’alguns és pràcticament testimonial: Paul Bettany (el seu personatge pateix un doblatge horrorós), Morgan Freeman, Kate Mara i Cillian Murhpy, però per sobre de tots destaca especialment Rebecca Hall, amb un treball realment entregat i possiblement el millor de la seva filmografia.
‘Transcendence’ és un guió de ciència-ficció, és cert, però no tan allunyat de la realitat com sembla. Durant el transcurs del metratge planteja a l’espectador diverses preguntes ètiques i morals provocant que aquest reflexioni. Hi ha acció, mínima i justificada, però en cap cas resulta el més destacat. El que busca el film, i ho aconsegueix, és generar en l’espectador la reflexió, crear debat i que segueixi pensant un cop acabada la projecció. És important, però, ser conscient del que es va a veure; l’elecció d’aquesta pel·lícula requereix una concentració i predisposició inicials imprescindibles per tal de gaudir del seu visionat.
