S’ha de reconéixer que aquesta quarta entrega de la saga presenta una important millora en els seus protagonistes; d’una banda una nova col·lecció de màquines més espectaculars i elaborades (en alguns moments és inevitable evocar la lluita entre el T-800 i el T-1000 de ‘Terminator 2, el juicio final’) i en el bàndol humà Mark Wahlberg resulta més convincent que Shia LaBeouf, Nicola Peltz té més pes i expressivitat que Rosie Huntington-Whiteley, qui en l’anterior entrega era un simple i inexpressiu guarniment, i a més incorpora el sempre interessant Stanley Tucci.
Aquestes millores però no eviten el fracàs estrepitós d’aquesta innecessària i eterna pel·lícula. Com en la majoria de films del seu director, els efectes especials són l’únic que l’importa i el guió és una simple excusa per enllaçar les escenes de destrucció. En aquesta ocasió és realment pobre i absurd i els diàlegs arriben a ser d’un ridícul realment preocupant. Visualment el film és perfecte: increïble i espectacular però excessiu en tots els sentits. 160 minuts de metratge de lluites robòtiques i destrucció arriben a saturar i cansar (i molt) a l’espectador. A ‘Transformers 4’ li sobra perfectament una hora de metratge, tot el darrer tram a Xina i Hong Kong provoca el que un film d’aquestes característiques no es pot permetre de cap manera: avorriment. És tanta la reiteració que finalment fins i tot l’espectacularitat cansa i es transforma en una sensació d’impaciència perquè arribi el final. I quan aquest arriba ve el pitjor: un final obert destinat a una malauradament inevitable cinquena part.