Ron Howard és un cineasta eclèctic capaç de desenvolupar-se bé en qualsevol gènere. El seu últim treball trasllada a la gran pantalla el drama dels 13 nens de Tailàndia que van quedat atrapats en una cova l’any 2018, provocant l’angoixa de tot el país durant diversos dies.
El film està estructurat en dos blocs ben diferenciats: un primer en que veiem l’accident, la posada en marxa de l’operació de rescat, l’arribada de l’ajuda internacional (representada en la figura dels sòlids Viggo Mortensen i Colin Farrell) i la trobada del grup desaparegut. A partir d’aquí assistim a l’impàs de decidir l’estratègia i elaboració d’un pla factible de rescat, en que resulta clau l’arribada d’un metge internacional (també creïble Joel Edgerton). El segon bloc se centra en la realització de la complicadíssima execució del rescat. Sota aquesta estructura, la pel·lícula explora diverses i interessants subcapes: les responsabilitats polítiques de la tragèdia, l’esceptisisme en la relació dels submarinistes locals i estrangers, els diferents punts de vista dels propis submarinistes, la participació i movilització dels voluntaris i la dificultat i perillositat del que, sense cap dubte, va resultar una autèntica proesa. Si el seu guió resulta més que notable, la seva factura tècnica és excel·lent: Howard aconsegueix trasmetre autèntica angoixa i claustrofòbia en molts moments de manera que l’espectador està en tensió cada cop que els bussos fan una nova immersió.
‘Trece vidas’ és una proposta d’estil clàssic que manté l’atenció de l’espectador en la tragèdia, malgrat conèixer el seu desenllaç des del principi: un fet tan destacat com difícil. Un intens drama francament recomanable.