La tercera pel·lícula escrita i dirigida per Martin McDonagh (merescuda triomfadora dels Globus d’Or i clara favorita als propers Oscars) és una obra dura i aspra com els mateixos habitants del petit Ebbing, Missouri, on transcorre l’acció d’aquest thriller rodat sense concessions i que desprèn una sensació d’incomoditat i tensió que acompanya l’espectador durant tot el metratge al que, afortunadament, es brinden alguns apunts de comèdia, negríssima això sí, perquè respiri i tingui una mínima distenció.
Ens trobem davant d’un grup de peculiars personatges que formen una estranya comunitat. La líder del projecte és Mildred (brillant Frances McDormand) que buscant justícia per la mort de la seva filla desencadena la fúria de gran part del poble amb l’acció dels tres anuncis del títol. L’objectiu dels seus esforços és el xèrif (un molt sòlid Woody Harrelson) i el seu fidel i desequilibrat ajudant (Sam Rockwell en el millor treball de la seva carrera). No són els únics, al seu voltant la resta de protagonistes, John Hawkes, Abbie Cornish o el televisiu Peter Dinklage aprofiten les seves puntuals aparicions en pantalla i no desentonen, amb l’excepció de Caleb Landry Jones (en una interpretació que, com ocorria també a Barry Seal: el traficante, no està a l’alçada) o Lucas Hedge (igual d’inexpressiu que a Manchester frente al mar).
El film està farcit de diàlegs i moments memorables: les dues cartes, el desenllaç del personatge del xèrif, les converses d’aquest amb la protagonista, el potent flashback del dia del crim, la trobada dels dos ferits a l’hospital… la majoria realment durs i brutals però sempre, com es va veient alhora que avança la trama i les relacions humanes dels diferents protagonistes, amb un rerefons comprensiu i respectuós: com si el modus operandi dels personatges fós el propi de les situacions viscudes per cadascú i habitual en la mentalitat de la zona en que transcorre aquest intens western modern.
Una obra mestra absolutament imprescindibe.