‘Truman’ és una pel·lícula intimista, senzilla però que cala, propera i humana. Una autèntica joia, una més, en la filmografia de Cesc Gay.
La proposta té dos elements claus. D’una banda un guió perfecte, en que cada diàleg, cada mirada té el seu significat. Tot i la profunditat del fons en cap moment busca ni cau en la llàgrima fàcil, no li cal. A més introdueix una eficient ironia còmica en diversos moments per tal de que l’espectador respiri. Cesc Gay mostra, un cop més, que domina els films de personatges amb excel·lents escenes com la primera trobada dels dos amics al replà, la del restaurant amb Eduard Fernández o el comiat a Amsterdam per citar-ne només algunes, i que és, junt a Fernando León de Aranoa, el millor guionista de l’actual cinema espanyol. L’altre encert del film és el colossal treball dels seus dos protagonistes: un brillant Ricardo Darín i Javier Cámara, en la millor interpretació de la seva carrera, secundats en la mesura justa per la molt convincent Dolores Fonzi. La seva química és extraordinària i el seu tour de force ja es palpa des de la seva primera aparició comú en pantalla al replà de l’escala, en que ho expressen tot sense necessitar dir res.
Ens trobem davant d’una d’aquelles propostes que traspassen la pantalla i arrelen en l’espectador. Continua a la seva retina i es difícil deixar de pensar-hi. Cesc Gay, en la seva pel·lícula més aconseguida, ens obsequia amb una obra mestra perfecta. De visionat obligatori.