Set anys després de ‘Young adult’ el seu equip responsable, Jason Reitman (director), Diablo Cody (guió) i Charlize Theron (interpretació), es torna a reunir en una nova proposta que manté el to desencantat d’aquella en una història que explora des d’un altre punt de vista la depressió postpart.
Tot i l’excel·lent treball de la seva protagonista, una Charlize Theron que demostra, una vegada més, que és una actriu tot terreny capaç de fer creïble qualsevol personatge, la pel·lícula té un gran handicap principal: ni ella ni el seu entorn desperten la més mínima empatia en l’espectador. El pròleg és llarg i no aporta massa, ni la situació de Marlo ni del seu marit, ni tampoc l’aparició de la família del seu germà provoquen cap interés. L’aparició de l’hipnòtic personatge del títol sembla que donarà vida a un guió, fins aleshores força avorrit, però després de la seva presentació, el ‘nou membre de la família’ només resulta una figura tan estranya com desconcertant que s’afegeix a la monotonia del film despistant totalment a l’espectador, que ja no té ni idea de la direcció que ha pres la trama. Aquesta línia erràtica continua fins al final dels seus escassos, però eterns, 94 minuts que tenen, això sí, un gir final que, inesperadament, al comprendre per fi la visió que el cineasta vol donar a la història, salva mínimament una pel·lícula que, tenint aquest rerefons a la història, resulta una autèntica decepció.
‘Tully’ és una proposta buida, carregada de bones intencions però que no encerta ni en el seu plantejament, ni en el seu desenvolupament i ritme (excessivament repetitius) i només aconsegueix captar l’atenció de l’espectador en els darrers minuts finals; un balanç massa pobre que només maquilla la sensació de fracàs que desprèn tot el film.
