En la línia de la també excel·lent ‘La vida de Adèle’ aquesta ‘Un amor de verano’ és una pel·lícula sòlida, brillant i necessària. La clau del film és un guió, encertat i equilibrat, que combina a la perfecció uns diàlegs totalment realistes amb un silencis en que les mirades, els gestos i els pensaments expressen, en ocasions, molt més que les paraules.
La pel·lícula no seria el mateix sense la seva parella protagonista, dues actrius que transmeten veracitat, fragilitat, passió i por sense que els seus personatges perdin mai la seves arrels ni els seus signes d’identitat. Elles són Izia Higelin, més jove i criada en un entorn rural, i Cécile de France (en la millor interpretació de la seva carrera), una revolucionària feminista de París. La seva compenetració és magnífica i la seva química autèntica.
La història representa un xoc de dues personalitats totalment diferents i provinents de dos móns igualment distants i es reparteix entre aquests dos móns: la seva trobada i l’inici de la relació és produeix a París mentre que el desenvolupament de la trama es trasllada al petit poble rural.
‘Un amor de verano’ és una proposta valenta, directa i sensible que atrapa l’espectador sense permetre-li que perdi l’atenció en cap moment: qualsevol detall és significatiu. Sense cap dubte, una de les millors pel·lícules de la temporada. Absolutament imprescindible.