Hem enyorat molt a Fernando León de Aranoa, absent des d’ ‘Amador’ (2010), ja que és un dels guionistes que escriu els millors diàlegs del cinema actual. En aquest sentit el seu nou treball no decep. Ambientat a les acaballes del conflicte bèl·lic dels Balcans als anys 90, la pel·lícula mostra l’absurditat de la guerra donant a la proposta un to hilarant i en certs moments surrealista gràcies a uns diàlegs brillants que ajuden a superar el dur rerefons de la situació.
Per primer cop Aranoa dirigeix un estoll d’intèrprets internacional en estat de gràcia, tal i com també ho és el grup de protagonistes de la història: un heterogeni grup de diferents personatges de diversa procedència que es complementen a la perfecció. Aquest és el gran encert del film, la química d’aquest variat grup liderat per un portorriqueny (sòlid Benicio del Toro), un excèntric americà (excel·lent Tim Robbins), una idealista francesa (sorprenent Mélanie Thierry), una russa que ja s’està acostumant al despatx deixant enrera la seva època sobre el terreny (convincent Olga Kurylenko) i un bosni local que desenvolupa les tasques de traductor (correcte Fedja Stukan).
Encertadament, el director aconsegueix mostrar el sense sentit de la guerra sense filmar cap escena bèl·lica. Ho fa mitjançant reflexions sobre el comportament dels diferents personatges i a través de situacions quotidianes que pateixen les víctimes civils i la seva manera d’entendre les raons del conflicte i patir i assumir les seves conseqüències.
Resulta realment difícil rodar un al·legat contra la guerra en aquest to i Fernando León de Aranoa se’n surt i amb nota. ‘Un día perfecto’ és, sense cap dubte, una de les millors pel·lícules que ens ha ofert el cinema espanyol aquesta temporada. Molt recomanable.