Aquest esbojarrat remake de la britànica ‘Un funeral de muerte’, dirigida per Frank Oz al 2007, és una pel·lícula tan innecessària com anacrònica: el mateix film podria perfectament haver-se rodat a principis dels anys 90′.
Resulta sorprenent, i decepcionant, que la proposta compti amb un repartiment tan destacat que s’ hagi prestat a aquest despropòsit. El film és una col·lecció de tòpics, ja sigui en la caracterització dels personatges, tots perfectament reconeixibles i de manual, com en les situacions i gags. De fet el principi, amb la presentació dels diferents membres de l’ estrambòtica família, resulta molt pobre (de fet com tota la proposta) i fins que no es dóna la conversa entre el germà petit del difunt i el desconegut no es desperta un mínim interés. A partir d’ aquí la trama que envolta aquest desconegut és l’ únic que manté certa atenció en l’ espectador, però si l’ interès és fràgil es perd absolutament degut a les subtrames que l’ envolten: rídicul Gorka Otxoa, repetitius els personatges d’ Arturo Valls, Ernesto Alterio, Antonio Resines o el capellà, així com intranscendents la vídua, el lendakari i la seva filla. Només Quim Gutiérrez aguanta el tipus enmig del caos, però el seu esforç no és suficient per salvar una proposta que ja ha naufragat des del primer minut.
En definitiva, ens trobem davant d’ un autèntic desgavell: una pel·lícula tan pobre com absolutament fallida. Una total pèrdua de temps.