Fa tres anys s’estrenava la inquietant i sorprenent Un lugar tranquilo; una proposta arriscada i rodona que tenia una difícil continuació. El seu artífex, John Krasinski, torna a l’univers plantejat en aquella i ens ofereix una seqüela igualment excel·lent que està a l’alçada de la seva predecessora.
De nou el pròleg d’obertura és brillant. En aquesta ocasió se situa abans dels fets de l’anterior; explica l’origen de la situació (en una seqüència que evoca inevitablement a ‘La guerra de los mundos’) i serveix per presentar-nos un personatge clau en aquest nou film. Tot seguit ens situem temporalment després de la pel·lícula original. Seguim acompanyant la família Abbot però el protagonisme d’Emily Blunt de l’anterior ara l’ocupa la seva filla (convincent Millicent Simmonds). S’ha de destacar, a part d’aconseguir novament una atmosfera que atrapa l’espectador, la seva factura tècnica: la seva fotografia, direcció artística, so, efectes visuals i muntatge que en ocasions arriba a mostrar paral·lelament tres accions de diferents personatges mantenint la tensió en les tres situacions, fet realment lloable.
Com l’anterior, el film no es recrea innecessàriament. Els seus ajustats 97 minuts de metratge no permeten que l’espectador no desconnecti en cap moment, sensació reforçada pels seus aconseguits cops d’efecte. Aquesta continuació, afortunadament, és de les poques que aconsegueix trencar el tòpic que afirma que les segones parts sempre són pitjors: ‘Un lugar tranquilo 2’ està a l’alçada de l’original i les dues formen un dels díptics més estimulants dels rodats en aquest segle XXI. Una altra obra rodona.