Una dècada després, Achero Mañas torna a la direcció amb una proposta tan senzilla com emotiva: una atípica road movie que s’acaba convertint en tot un cant a la vida.
El film té dos grans pilars sobre els que se sustenta tot el projecte: el guió i la seva parella protagonista. El seu guió resulta mil·limètric i funciona amb la precisió d’un rellotge. Lluny de buscar la llàgrima fàcil (que, si tenim en compte el desencadenant de la trama, podria haver estat així), ens trobem davant d’una proposta intel·ligent que està perfectament equilibrada, combinant el drama del conjunt amb encertats apunts còmics que acompanyen l’espectador al llarg de tot el film, i que està farcida de diàlegs absolutament brillants. D’altra banda s’ha de destacar el tour de force de la seva parella protagonista: un sòlid i contingut Ernesto Alterio, pràcticament omnipresent, i la debutant Gala Aymach (l’autèntic descobriment del film) que sap està a l’alçada del seu partenaire amb el que manté una interessant i creïble química. Els acompanyen els també veraços Pau Durà, Magüi Mira i Rut Díaz, desaprofitada i que reclama més minuts de metratge.
‘Un mundo normal’ és una pel·lícula tan sensible com intel·ligent que proporciona a l’espectador emoció, diversió i reflexió a parts iguals, deixant-lo, en finalitzar la projecció, amb una molt agradable sensació. Ens trobem davant del que, probablement, sigui el millor film espanyol de la temporada; una proposta rodona. Esperem que Achero Mañas no trigui uns altres deu anys a situar-se novament darrera de la càmara. Una joia.