El remake espanyol de l’argentina ‘Un novio para mi mujer’, dirigida per Juan Tarauto l’any 2008, és una comèdia de manual: una proposta previsible des del principi, típica i tòpica que segueix escrupulosament els cànons del gènere.
El gran problema del film és el seu trio protagonista. Belén Cuesta, després de la desgarradora La trinchera infinita s’ha passat a la comèdia amb Sentimental i Hasta que la boda nos separe però és en aquesta ‘Un novio para mi mujer’ on torna a lluïr-se; ja des de la seva presentació (absolutament hilarant) però el seu caràcter, malauradament, es va suavitzant a mesura que avança el metratge. L’actriu es veu molt sola ja que els seus companys de repartiment no estan a la seva alçada: ni Diego Martín, que repeteix el personatge estàndard que interpreta sempre, ni Hugo Silva, que també ha rodat diversos films dins del gènere, la majoria més aconseguits que aquest rol de Cuervo Flores. A aquesta descompensació interpretativa s’ha de sumar la nul·la originalitat del seu guió, que evoluciona sense apartar-se en cap moment de la línia de comèdia clàssica. Sort d’alguns gags certament brillants (l’arribada de Lucía i Cuervo al restaurant o la festa infantil, a part de la majoria de diàlegs de la citada Cuesta) que salven una proposta francament anodina.
En definitiva, ‘Un novio para mi mujer’ és la típica proposta d’estiu: de consum fàcil i ràpid però que s’oblida immediatament en acabar-se la projecció. Aquest nou film segueix la tònica del cinema espanyol d’aquesta temporada que, amb alguna excepció (l’entretinguda Malnazidos o l’excel·lent Cinco lobitos), està resultant alarmantment pobre.