‘Un pequeño favor’ és una pel·lícula estranya. La presentació de personatges, especialment el d’una poc creïble Anna Kendrick, manté un to de comèdia que reforcen la resta de pares de l’escola. Posteriorment entre en escena una radiant Blake Lively, en un personatge massa extremat. La relació de les dues amigues és forçada d’entrada i, tot i que plausible en les diferents trobades posteriors, no acaba de convèncer en cap moment l’espectador.
Quan es produeix el fet central que desemboca en tot el gruix de la trama, la reacció de la protagonista així com la seva relació amb el marit de Lively, un pla Henry Golding, és totalment previsible. És ben cert que el guió es veu alterat constantment per diversos girs, algun dels quals certament interessants i sorprenents, però el to del film evita que l’espectador arribi a connectar amb els fets: la indefinició i la mescla de gèneres és un handicap massa important. La investigació de la protagonista no s’aguanta en cap moment, com tampoc els diferents personatges que coneix durant la mateixa: d’acord que la història d’Emily és diferent però és innecessari que tots els personatges que han passat per la seva vida siguin tan peculiars. Ni el clímax final denota intensitat en cap moment; sembla una caricatura de si mateix deixant una sensació de decepció.
Malauradament el director, Paul Feig, mestre del gènere còmic, no deixa de banda el seu habitual estil; si hagués mantingut un to inquietant i fosc, que d’altra banda la base literària de la novel·la de Darcey Bell que adapta ja desprenia, la proposta hagués estat molt més autèntica, contundent i creïble; lluny de la confusa i excessivament pobre obra que finalment ha arribat a la gran pantalla. Una llàstima.