L’òpera prima de Philip Seymour Hoffman darrera de la càmara està rodada amb gran sensibilitat; es nota l’amor del director pel quartet protagonista d’aquesta història sobre la soledat. El mateix Hoffman destaca sobre la resta en una altra gran interpretació tan continguda com propera. Al seu costat Amy Ryan, amb qui manté una excel·lent química en pantalla, John Ortiz i la més desconeguda del grup: una Daphne Rubin-Vega que broda el seu personatge.
El guió té el seu origen en una obra teatral i aquest fet es nota i molt. Amb uns diàlegs brillants el film és una successió d’encontres entre diverses parelles, només en una ocasió coincideixen tots quatre (un dels millors moments del film) i en aquestes trobades tenen tanta importància o més els silencis i mirades que les pròpies paraules. Si li afegim una excel·lent partitura acompanyada d’una acurada i encertada selecció musical tenim com a resultat una pel·lícula força notable.
Malauradament no podrem tornar a gaudir amb el talent de Philip Seymour Hoffman, una autèntica llàstima ja que si bé tots ja coneixiem la seva força i talent com actor gràcies a la seva camaleònica filmografia, en aquesta ‘Una cita para el verano’ apuntava també molt bones maneres en la seva faceta com a director.