L’òpera prima de la fins ara actriu Emerald Fennell (doblement nominada a l’oscar a direcció i guió original, amb moltes opcions d’aconseguir el segon) és un thriller correcte però sobrevalorat (la nominació a pel·lícula i direcció són certament discutibles), gràcies a la seva temàtica i a l’actual situació del món del cinema des de l’aparició del moviment #metoo.
Al llarg d’un guió indefinit, rodat amb una molt bona factura tècnica (justament nominada a millor muntatge), coneixem a Cassey (omnipresent Carey Mulligan, realment sòlida), una noia que no ha pogut superar un trauma de la seva època universitària i que viu buscant venjança. Un estat que es veu ben reflexat en la seva relació amb els homes (molt aconseguides les seves trobades amb els diferents personatges masculins) però que, malauradament, només s’apunta amb els seus pares, trobant-se a faltar més minuts de metratge entre tots tres. La seva vida dóna un gir quan es retroba amb un company de la mateixa universitat i llavors sembla que el film pendrà un altre rumb però un sorprenent descobriment desencadenarà el clímax final. Aquí el film guanya en intensitat: sembla que finalment Cassey assolirà el seu objectiu. La seqüència a la cabana és força potent, encara que desgraciadament Chris Lowell no estigui a l’alçada, i es reforça amb un epíleg brillant.
‘Una joven prometedora’ és un títol metafòric que podem aplicar a la seva directora en la seva recent estrenada carrera darrera de la càmara. Sense ser un film rodó, apunta detalls interessants i desperta cert interés en els seus propers projectes com a cineasta.