La pel·lícula escrita i dirigida per Anna Muylaert és aparentment molt senzilla però amaga diverses capes interessants. Gràcies al personatge pràcticament omnipresent de Val, una Regina Casé en una interpretació brillantment continguda, se’ns mostren dues famílies desestructurades. D’una banda la de la casa on treballa com a assistenta formada per un ric matrimoni que pràcticament no es comunica, ella només preocupada per la seva feina i per aparentar i ell un artista que fa temps que no pinta i que ha perdut les ganes de viure, i el seu fill: un adolescent que no pot traslladar el seus problemes als seus pares i només té la complicitat i confiança de Val. D’altra banda l’arribada de Jessica, la filla de Val, reflexa una altra relació disfuncional: Val és com una mare per l’adolescent que cuida, el mima, protegeix, entèn i estima però, en canvi, és incapaç d’entendre i estimar la seva pròpia filla, o més ben dit: no sap com fer-ho.
Jessica revoluciona un món que Val tenia perfectament controlat. Provocant un terràtremol en la seva relació i fent que aquesta obri els ulls en aspectes que fins ara no s’havia ni plantejat. Com indica la ressolució final, aquest periode acaba resultant un aprenentatge per tal de que no es repeteixin els mateixos errors.
‘Una segunda madre’ és una proposta directa, rodada amb una gran senzillesa i sense cap risc formal, potser fins i tot amb una excessiva dilatació de certes escenes. Aquesta ‘simplicitat’, però, no evita que la complexitat i força de la història, sempre presents, es respirin, transmetin i arribin perfectament a l’espectador. Un film que convida a la reflexió.