Resulta inevitable que en veure el film no ens vingui immediatament a la memòria ‘Lío en Río’, que va dirigir Stanley Donen al 1984: la trama argumental és semblant, per no dir exacta. La pel·lícula està estructurada en dues parts; una primera que serveix per presentar el quartet protagonista fins als fets de la nit de lluna plena i una segona en que es mostren les conseqüències d’aquesta nit.
El primer tram és el millor amb diferència. L’arribada a Còrcega, el conflicte generacional entre pares/filles i les converses entre els pares sobre la seva relació amb les seves respectives filles són algunes de les escenes més aconseguides. El segon és força més fluix i acaba resultant repetitiu; s’abusa de les subtrames del porc senglar així com de les trucades telefòniques d’un dels pares amb la seva dona, en periode de suposada separació.
La clau de de la pel·lícula són les seves dues actrius: especialment Lola Le Lann i Alice Isaaz que compleixen a la perfecció amb el seu rol de seductores lolites. En canvi, els seus pares no estan a l’alçada: Vincent Cassel està fora de lloc demostrant que la comèdia no és el seu registre i François Cluzet acaba construïnt un personatge massa histriònic i sobreactuat.
‘Una semana en Córcega’ és una proposta fallida, que desaprofita els seus millors moments: els diàlegs claus entre Cassel i Le Lann, el mateix Cassel i Isaaz i sobretot el final entre novament Cassel i Cluzet resulten buits i superficials quan haurien pogut ser profunds o com a mínim interessants. Un film totalment prescindible.